Aquest bloc pertany a na Sara Noguera alumne de tercer del grau de d’Educació Primària i curs t l’assignatura d’Atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a l’escola. A aquest bloc trobareu reflexions i experiències personals dels temes tractats a clase. També, faré referències a possibles vídeos, imatges... relacionades amb el tema tractat, aquest és l’objectiu principal.
miércoles, 11 de octubre de 2017
lunes, 5 de junio de 2017
Reflexió Final
Per acabar, m’agradaria dir que aquesta assignatura m’ha
agradat molt i he après molts de recursos, estratègies, eines que puc aplicar a
la meva pràctica com a docent.
Cursant aquesta assignatura i fent les pràctiques al
centre he pogut anar comparant com s’aplica a la pràctica tota la teoria i
quins resultats són. A més, al centre de pràctiques també he tengut l’oportunitat
de fer suport a altres classes i aplicar moltes de les coses que he anat
aprenent durant el desenvolupament de l’assignatura. Pens que la inclusió total
a les escoles és un camí molt llarg però que nosaltres som els pilars
fonamentals d’aconseguir aquest canvi de concepció a les escoles mitjançant
actuacions inclusives i realistes properes a tothom.
En la meva pràctica crec que podria millorar algun
aspecte com intentar fer un suport per a tothom ja que pens que al centre on he
fet les pràctiques el suport moltes vegades es feia a l’aula però només dirigit
a l’alumne amb necessitat ja que es posaven separats del grup i això ha fet que
jo segueixi aquest model mentre estava a l’aula. Aquest aspecte s’hauria de canviar.
M’agradaria poder fomentar sempre el suport dins l’aula amb dos mestres en lloc
de sortir de l’aula per aconseguir que tots es sentin bé.
Actuació individual i Elevator Pitch
La meva actuació individual s'ha centrat en fer un projecte sobre els animals vertebrats que fos una proposta inclusiva per a tot l'alumnat organitzant els suports dins les aules i com un recurs on tots podien beneficiar-se.
La proposta d'activitats que he plantetjat ha estat la següent:
Després, cada un de nosaltres vàrem crear un Elevator Pitch sobre la nostra actuació per intentar "vender-la" i convèncer" que era la millor proposta.
L'Elevator Pitch que vaig crear sobre la meva actuació el podeu veure a l'enllaç següent.
Elevator Pitch. Coneixem els animals vertebrats.
He de dir que mai havia fet aquesta activitat de l'elevator pitch amb el programa de PwToon però ha estat una experiència gratificant i m'ha agradat utilitzar aquesta eina.
La proposta d'activitats que he plantetjat ha estat la següent:
Després, cada un de nosaltres vàrem crear un Elevator Pitch sobre la nostra actuació per intentar "vender-la" i convèncer" que era la millor proposta.
L'Elevator Pitch que vaig crear sobre la meva actuació el podeu veure a l'enllaç següent.
Elevator Pitch. Coneixem els animals vertebrats.
He de dir que mai havia fet aquesta activitat de l'elevator pitch amb el programa de PwToon però ha estat una experiència gratificant i m'ha agradat utilitzar aquesta eina.
Pla d'Actuació de l'Equip de Suport (grupal)
El nostre grup es diu Les Creatives i hem fet un pla d’actuació
de l’equip de suport que es basa en fer dues actuacions: hem fet una a nivell de
centre i una a nivell d’aula.
L’actuació a nivell de centre es diu: Joc de la
diversitat.
El nostre objectiu és conscienciar a tot l’alumnat del
centre de les diferents discapacitats que hi ha. Sensibilitzar-los perquè
puguin acceptar i respectar les diferències individuals, desenvolupar
habilitats, participar activament, interaccionar...
La proposta d’activitats ha estat la següent:
L’actuació a nivell d’aula es basa en treballar i
experimentar les emocions d’una manera inclusiva per a tothom. Finalitat es
aconseguir que els alumnes puguin controlar les seves pròpies emocions i
desenvolupar l’empatia.
La proposta d’activitat ha estat la següent:Aquestes actuacions estan creades i pensades per afavorir la inclusió de tothom, que tots es sentin els protagonistes del seu aprenentatge i puguin arribar a un aprenentatge significatiu. Els suports es faran dins l'aula sempre.
Coneixem diferents metodologies d'aprenentatge
A la classe vàrem rebre la ponència de la mare d’un
companys nostre de classe que és professora a una escola la qual es dur a terme
el treball cooperatiu i ens va explicar la seva experiència.
A més, també vàrem rebre una xerrada informativa de dues
companyes que al seu centre de pràctiques utilitzen la metodologia dels ambients
i ens van voler contar la seva experiència i el que feien.
Aprenentatge cooperatiu
Consisteix en fer grups d’alumnes amb la finalitat de fer
feina conjunta per obtenir resultats beneficiosos per a ells mateixos i per la
resta de membres del grup. Aquest requereix la participació directa i activa de
tots els estudiants ja que ningú pot aprendre per un altre i sempre s’aprèn si
tots han participat en el procés. D’aquesta manera es fomenta la coordinació,
afavoreix a les relacions socials entre companys ja que un aprenen dels altres
i s’ajuden entre ells. La finalitat és aconseguir un aprenentatge significatiu
i que els alumnes siguin els vertaders protagonistes de l’aprenentatge. El
paper del mestres és de guia en l’ensenyament-aprenentatge.
És important que els equips de treball siguin
heterogenis. La diversitat dels membres del mateix equip és una font de nous
coneixements i un estímul per a l’aprenentatge ja que si un és expert en algun
contingut pot ajudar a l’altre i a la inversa. També es fomenta l’aprenentatge
en valors.

-
A
partir d’una lectura dir 5 objectes que serien necessaris per a caminar 10 km.
-
A
partir d’una altra lectura “L’Olla màgica”. Es treballa el valor de l’enveja.
Als equips de treball es donen uns números de l’1 al 4 i a cada nin se li fa
una pregunta de més fàcil o més difícil segon les capacitats de cada un.
Els ambients
Es basen en espais diferenciats on es treballen diferents
habilitats. Es redueix la ràtio d’alumnes ja que cada ambient és diferent en
funció del que es treballa i l’espai on es treballa. S’aconsegueix una atenció
més individualitzada i una major interacció entre els nins. Es potencia el
treball equip i l’autonomia a l’hora. Tots aprenen de les seves pròpies vivències
i decisions.
Els ambients afavoreixen que cada infant vagi
desenvolupant lliurement el seu procés d’ensenyament-aprenentatge de manera
activa i significativa. A més, es pretén que l’infant desenvolupi globalment totes
les seves potencialitats dins un ambient el més natural possible, és a dir, que
l’infant vagi observant, investigant i experimentant en un entorn propici.
Al meu centre de pràctiques aquest ha estat el primer any
que han posat els ambients a primer de primària i la veritat que ha estat tot
un èxit, cada ambient tenia uns objectius clars com treballar la motricitat
fina, les matemàtiques... i els alumnes s’ho passen d’allò més bé al mateix
temps que estan aprenent.
Treball per projectes
És una estratègia que és un fi en si mateix i no un
pretext per a forçar la integració dels continguts. Els temes parteixen dels
interessos dels alumnes, es té en compte els seus coneixements previs i a on
volen arribar. Treballa per projecte implica el treball transversal ja que es
pot desenvolupar des de diferents àrees. L’alumne és el vertader protagonista
del seu aprenentatge amb la gran quantitat de recursos que existeixen
(famílies, tecnologies, llibres, experiències, sortides, visites,
exposicions...)
La programació és provisional i varia al llarg d’un
projecte. L’avaluació no es centra en el resultat final sinó que analitza tot
el procés educatiu.
Ensenyament multinivell
Són un conjunt d’estratègies adoptades a l’aula per
tractar de donar resposta als diferents nivells de grup, disminuint la
necessitat de tenir programes diferenciats. Es basa en que la lliçó s’ha d’ensenyar
al conjunt de la classe.
Assumeix la individualització, la flexibilitat i la
inclusió de tots els alumnes.
S’incrementa l’autoestima de l’alumnat, la motivació i l’interès.
Permet un treball transversal.
Entorns Innovadors d’Aprenentatge
Reconeix que els alumnes són els protagonistes. Es
fonamenta en la naturalesa social del procés d’aprenentatge i el fomenta de
manera cooperativa. Els docents han d’estar en sintonia amb les motivacions
dels alumnes i amb el paper que tenen les emocions en l’assoliment de
resultats. Es té en compte les diferències individuals entre l’alumnat.
Racons
Respon a les necessitats d’integrar les activitats d’aprenentatge
a les necessitats bàsiques de l’alumnat. Possibilita la participació activa de
l’alumnat. Es treballen en grups petits, de manera simultània i alternant les
activitats. Es presenten com a espais delimitats que proposen diferents
tasques. Aporten autonomia, aprenentatge dialògic, component lúdic...
Altres metodologies: Tallers, Grups interactius...
Reflexió
Pens que no hi ha una metodologia que sigui millor que altres, el millor seria fer una mescla de les diferents metodologies per poder arribar a tot el nostre alumnat.
Visita d'una família
El passat dimarts, dia 2 de Maig vàrem rebre la visita d’una
família, una mare i el seu fill. El nin tenia Trastorn Específic del Llenguatge
(TEL). Varen venir a contar-nos la seva experiència en la feina i l’esforç
diari en aquesta etapa educativa amb el fill. La vull compartir amb vosaltres i
dedicar-li una entrada a aquesta gran família lluitadora.
Varen explicar-nos que pel que fa al diagnòstic: va ser un procés de 2 anys per adonar-se que alguna
cosa passava. El nin amb 2 anys xerrava molt poc i quasi no s’entenia res o
repetia el que els altres li deien. La mestre d’infantil de 5 anys els hi va
dir que fos al neuropediatre. Els hi varen fer diferents proves per veure si
havia alguna cosa. El so no li arribava de manera correcta i varen anar a
l’otorrino i el varen operar de drenatges. La logopeda des de els 4 anys el
varen dir que tenia un trastorns específic del llenguatge.
Mitjançant la medicina natural a través d’uns massatges
va començar a tenir records. A Barcelona li varen dir que només 1 de cada 6000
nins tenen disfàsia o trastorn específics del llenguatge i es genètic. Les
connexions neuronals es feien amb 3 anys de retràs, no hi ha cap prova física,
ni pastilles ni operacions sinó que feia falta estimular-ho molt. La seva
evolució depenia de la seva evolució. En Carlos aprenia tocant els objectes i
l’ abstracte no ho entenia.
Varen anar a Madrid a conèixer a Marc Monfort que es
logopeda de Madrid i va confirmar la disfàsia. Afecta a l’expressió oral i
escrita. Té dificultats per entendre el que xerram perquè li falta molt de
vocabulari. Utilitza moltes preposicions que fan que canvien el significat de
les frases.
Té moltes característiques de la dificultat d’Asperger
també. No entén el doble sentit de les paraules, és molt sincer, algunes bromes
no les entén, és molt literal, no té el sentit del ridícul, tot se li ha
d’ensenyar.
Pel que l’afectació
a la família: en un primer moment el pare no era molt conscient de la
gravetat. Però les més afectades varen ser la germana major i la mare. Durant
el camí llarg de diagnòstic varen passar per totes les fases: culpabilitat,
depressió, ira, etc. La germana gran es va retirar a un costat, estava molt
afectada amb el que tenia el seu germà.
Pel que fa a la relació família-escola: la relació és molt directa i molt estreta. Tenien
un quadern de comunicació. A tercer cicle hi havia falta de coordinació entre
mestres i especialistes: molts de deures, exàmens no adaptats, etc. És molt
important animar tot el temps que tenguin l’autoestima alta.
Quan feia 5è de primària en Carlos es va començar a
demanar perquè ell feia coses diferents a altres nins.
A l’institut tenia una mestra per cada assignatura i una
PT per cada assignatura, hi havia massa mestres. Als cursos més avançats el
suport va disminuint.
Pel que fa a les relacions
socials: ens van dir que en Carlos no té cap problema en les relacions
socials ha fet molts d’amics i molts de grups d’amistats diferents. És un nin
que li agrada molt estar amb els seus amics i no té vergonya de res. A més, ens
varen ensenyar un parell de fotos d’ells.
Una de les coses que em va cridar més l’atenció, va ser
al final de la xerrada quan la mare va llegir una carta que li havia escrit al
seu fill sobre tot el que havien passat en aquests anys. Va ser molt emotiva ja
que la gran majoria de nosaltres vàrem acabar plorant.
Finalment ens varen posar el curtmetratge següent i, va
ser en aquest moment, quan ja casi tots ens vàrem posar a plorar. L’enllaç per
accedir al vídeo és el següent: https://www.diversidadinclusiva.com/cortometraje-cuerdas/
Reflexió personal
Personalment, pens que tothom hauria d’aturar-se 10
minuts a veure aquest vídeo ja que pens que és molt adequat per reflexionar i
per veure que no hi ha res impossible i que la lluita dia a dia es necessària
per aconseguir uns objectius. A les escoles hauria d’haver més persones com
aquesta nina i més famílies així per poder avançar cap a la inclusió i per
poder donar suport a tothom siguin quines siguin les seves característiques.
Hem de pensar que tots nosaltres som diferents però tots tenim els mateixos
drets.
Les famílies amb fills amb NESE
Quan es té un fill amb unes necessitats específiques es
planteja una situació que, en moltes ocasions, es complicada per les famílies
ja que, aquests, no es senten preparats per assumir-la i mai s’espera.
Cal dir que hi ha moltes famílies que no arriben a
acceptar que el seu fill/a té unes necessitats i ha de rebre un suport, molts
pensen i diuen la típica frase de “ja xerrarà, ja caminarà...” però el que
millor es pot fer és detectar i intervenir el més aviat possible.
Quan a una família hi ha un fill amb necessitats
específiques, aquesta passa per diferents etapes:
1.
Incredulitat:
pensar que això no els hi pot passar a ells.
2.
Irritabilitat:
rebuig, enveja, culpabilitat, pèrdua dels ideals, culpa...
3.
Resignació/acceptació.
Davant d’aquestes etapes nosaltres, com a mestres, hem de
donar suport emocional a les famílies.
És molt important:
-
L’acolliment
adequat en el moment del diagnòstic de discapacitat i l’ajuda a l’afrontament.
-
L’ajuda
en la família en l’atribució de significat a la discapacitat, oferint una visió
ajustada de les dificultats i de les potencialitats de la persona amb
discapacitat.
-
Ajudar
a la família en el descobriment dels propis recursos d’afrontament.
-
El
suport i orientacions en les situacions d’especial dificultat pròpies de les
diferents transicions del cicle vital i d’escolarització.
-
El
suport davant situacions eventuals de bloqueig en la comunicació amb el fill.
-
Oferir
informació i aclariments sobre aspectes evolutius del fill o aspectes
funcionals.
-
Contacte
constant entre família-escola
-
Assessorar
sobre estratègies i formes d’actuació.
-
Facilitar
el contacte amb associacions de famílies o altres entitats.
Per això, el paper de l’educador és clau per poder
avançar en les etapes d’acceptació per les quals passa la família, l’educador
ha de ser una ajuda i una suport tant pel fill com per la família i ha d’ajudar
en tot el que pugui. Ha de normalitzar la situació. La finalitat és aconseguir
que les famílies ho acabin acceptant i es converteixin en un gran recurs i
suport pel seu fill ja que, en aquestes situacions, la família ha de ser l’estímul
més important i ha de estimular tot el que necessiti el seu fill.
A més a més, tot el procés anterior és molt important ja
que són els pares els que tenen el dret de participar en la presa de decisions
respecte al procés d’escolarització dels alumnes. Per això, els pares han d’intentar
escolaritzar al seu fill seguint una forma inclusiva ja que serà el millor per
a ell i tenir coneixement de tots els serveis d’ajuda que existeixen per ajudar
al seu fill en tot el que es pugui i poder desenvolupar-se de manera eficaç,
sense la necessitat de sentir-se exclòs a un centre específic o separat dels
seus companys.
Referències:
Martín, M. P. S. (2001). Familia y discapacidad. InIII Congresso “La atención a la diversidad en el sistema educativo (Vol. 6). Recuperat el 22 de març de 2016 de: http://campus.usal.es/~inico/actividades/actasuruguay2001/5.pdf
- López, F. P. y Torres, A. A. (2010). Familia y discapacidad. Una perspectiva teórico-aplicada del Enfoque Centrado en la Familia para promover la autodeterminación. Electronic Journal of Research in Educational Psychology ,8 (22), 1339-1362. Recuperat el 22 de març de 2016 de: http://www.investigacion-psicopedagogica.org/revista/articulos/22/espannol/Art_ 22_502.pdf
Referències:
Martín, M. P. S. (2001). Familia y discapacidad. InIII Congresso “La atención a la diversidad en el sistema educativo (Vol. 6). Recuperat el 22 de març de 2016 de: http://campus.usal.es/~inico/actividades/actasuruguay2001/5.pdf
- López, F. P. y Torres, A. A. (2010). Familia y discapacidad. Una perspectiva teórico-aplicada del Enfoque Centrado en la Familia para promover la autodeterminación. Electronic Journal of Research in Educational Psychology ,8 (22), 1339-1362. Recuperat el 22 de març de 2016 de: http://www.investigacion-psicopedagogica.org/revista/articulos/22/espannol/Art_ 22_502.pdf
viernes, 2 de junio de 2017
Xerrada centre Mater Misericordiae
Vàrem rebre una xerrada d'una companya de la classe sobre el centre especific de Mater Misericordiae per nins amb discapacitats.
A aquest centre van nins i nines entre 3 i 12 anys amb una discapacitat intel·lectual. És un centre específic d'educació especial. Els seus objectius són:
- Desenvolupar l'autonomia
personal i social dels alumnes.
- Adquirir l'autonomia
personal i social dels alumnes.
- Adaptar-se als canvis i a
les necessitats que la societat i l'entorn plantegen.
- Fomentar l'impuls i el suport al canvi per la nova visió de les persones amb retràs mental.
A aquest centre es desenvolupen o es duen a terme diferents activitats/funcions, que són:
- Valoració del nivell
maduratiu.
- Adaptació curricular
individualitzada.
- Adaptació de materials a
cada individu i les seves possibilitats.
- Atenció psicològica.
- Atenció logopèdia.
- Atenció medico-rehabilitadora.
- Atenció socio-familiar
En quant a les modalitats d'escolarització destaquen:
- Escolaritat compartida:
combinar l'assistència a l'escola ordinària unes hores setmanals i
assistència al centre específic.
- ASCE (Aules
Substitutòries de centre específic): creació d'aules especifiques en
centres ordinaris.
- Transició a la vida adulta- Inserció Laboral (TAVAIL): atenció a un alumnat amb un perfil d'inserció laboral. (Jardineria i cuina)
Personalment, no coneixia aquest centre i em pareix una bona aposta per la integració de les persones amb discapacitat encara que intentaria que durant l'etapa escolar pogués estar escolaritzat a un centre ordinari perquè no es sentí diferent i exclòs dels altres alumnes.
Les aules UEECO
El passat mes de març vàrem fer una xerrada sobre les
aules UEECO.
Podem definir l’aula UEECO com la Unitat Específica Educativa
de Centre Ordinari amb Currículum Propi. És una modalitat d’escolarització
destinada als alumnes que presenten necessitats educativa especials associades
a discapacitats psíquiques moderades, trastorns greus del desenvolupament,
discapacitat motriu severa o plurideficiències que necessiten un suport
individualitzat. El curriculu, està elaborat en base a les necessitats,
capacitats i competències dels alumnes que hi acudeixen i, empre, dins el marc
integrador del centre ordinari en el qual ens trobam.
Seguint el que ens va dir un docent que va venir a la
classe a fer la xerrada, l’aula UEECO té els següents aspectes positius:
-
Les
aules UEECO són més inclusives que els centres específics.
-
Els
alumnes s’integren a qualsevol activitat ordinària que pugui realitzar segons
les seves capacitats.
-
Es
treballen aspectes curriculars però també es treballen l’autonomia personal,
relacions socials..
He trobat un vídeo que em pareix molt interessant sobre l’escola
Balmes en el qual fa 4 anys varen posar en marxa una aula UEECO per poder donar
una millor resposta a les necessitats d’alguns dels seus alumnes que tenien. A
aquest vídeo es pot veure com mestres, alumnes i paren conten la seva
experiència.
Reflexió personal
En la meva opinió persona pens que és una bona
alternativa per no utilitzar un centre ordinari ja que és una mesura una mica
més inclusiva però que encara queda endarrerida ja que treure un alumne fora de
la resta dels seus companys fa que aquest es pugui sentir més exclòs. Per això,
pens que és millor incorporar aquest suport dins l’aula, treballant
conjuntament amb dos mestres i aconseguir la màxima inclusiu d’aquest alumnat.
Recursos:
https://bendinatueeco.wordpress.com/qui-som/
Recursos:
https://bendinatueeco.wordpress.com/qui-som/
Tipus de suport: desdoblaments o dos mestres dins l'aula?
A la classe hem parlat i comentat els tipus de suport que
es poden dur a terme a les diferents escoles i hem parlat de les possibilitats
reals d’activitats i finalitats que tenen cada un d’ells. Hem parlat sobre dos
tipus de suport:
-
Suport amb dos mestres a l’aula.
Segons Teresa Huguet (2006) podem classificar aquest
suport en diferents nivells, els quals són:
1.
Donar
ajuda a un alumne i seure al costat seu.
2.
Donar
ajuda a un alumne augmentant progressivament la distància.
3.
S’agrupen
temporalment uns alumnes dins l’aula.
4.
El
mestre de suport es va movent per l’aula i ajudant a tots els alumnes.
5.
Treball
en grups heterogenis; treball cooperatiu.
6.
Els
dos mestres porten l’activitat conjuntament i dirigeixen el grup junts.
7.
El
mestre de suport porta l’activitat.
8.
El
mestre de suport prepara material per fer a la classe.
Per la meva experiència a l’escola mentre feia les
pràctiques he de dir que si s’elegeix fer un suport amb dos mestres dins l’aula
i es situen a un dels primers nivells no estan fomentant per res el suport
inclusiu ja que només es limiten a treballar amb un nin però separats de la
resta i això és quasi el mateix que anar fora de l’aula. Si decidim fer el
suport dins l’aula ha d’existir una bona coordinació i relació amb el tutor, s’han
de planificar les activitats conjuntament i ens hem de situar als darrers
nivells per fomentar la inclusió dins l’aula. El suport ha de ser un recurs per
a tota la resta de la classe, tots s’han de beneficar d’aquesta ajuda. El
suport es pot fer a l’aula per mitjà de grups cooperatius heterogenis i amb el
mestre de suport i el tutor es van fent càrrec de diferents grups de treball. D’aquesta
manera fomentam la inclusió i la cooperació entre alumnes.
Aquest tipus de suport és el més favorable per mi ja que
tots es veuen beneficiats.
-
Desdoblaments.
Una altra manera de fer el suport es sortir fora de l’aula
per mitjà dels desdoblaments sempre des d’un enfocament inclusiu. Aquesta
modalitat de suport es basa en la formació de grups reduïts que poden ser
estables o variables al llarg del curs. D’aquesta manera s’estan reforçant dos
grups i no es fa de manera simultània com en el cas dels dos mestres dins l’aula. El desdoblament és quan es separa al grup en dues o tres parts en assignatures que hi ha més dificultats. Cal dir que se'n van a diverses aules per a poder fer feina millor ja que el nombre d'alumnes és menor i per tant, poden tenir un reforç educatiu
Cal dir que no existeixen millors o pitjors tècniques de
suport sinó que les dues són totalment vàlides mentre segueixen sempre l’enfocament
inclusiu de tot l’alumnat i no es limitin a treballar només amb els dos o tres
alumnes que estiguin diagnosticats amb alguna dificultat.
Però com he dit abans, per a mi, la millor manera d’aconseguir
un bon clima dins l’aula i millors resultats és el tipus de suport amb dos
mestres dins l’aula. Al meu centre de pràctiques CEIP Blanquera es duen a terme les dues modalitats de suport, tant els desdoblaments com els dos mestres dins l'aula però l'inconvenient és que, en moltes ocasions, el suport amb dos mestres dins l'aula no es fa de manera correcta ja que algunes vegades segueixen els primers nivells d'agafar només uns alumnes o un alumne en concret i anar a un lloc separat de la classe. Però en altres ocasions es segueixen els darrers nivells ja que sempre hi ha la coordinació dels dos mestres de l'aula.
miércoles, 31 de mayo de 2017
Avaluar per aprendre
Vull dedicar una entrada a l’avaluació ja que durant tota
la meva escolarització se’ns ha avaluat a tots per igual i això no és res
inclusiu ja que no tothom és igual, tots aprenem de manera diferent i no se’ns
pot avaluar de la mateixa manera.
Aquesta imatge representa molt bé el model d’avaluació
tradicional:
Per això, nosaltres hem d’intentar canviar aquesta
perspectiva i hem de crear una avaluació justa, adaptada al nostre alumnat
perquè tothom pugui tenir èxit segons les seves característiques, necessitats,
estil i ritme d’aprenentatge...
Hem d’intentar cercar recursos i diferents estratègies metodològiques que ens serveixen per fer una avaluació adaptada a les necessitats de cada un. S’ha de deixar de banda l’examen tradicional en el que els alumnes només transmeten una informació quasi ni processada ja que en moltes ocasions estudien del llibre i una vegada que han fet l’examen ja no s’enrecorden de res. Per això, l’avaluació ens ha de servir per veure que és capaç de fer l’alumne a partir dels coneixements apresos, com els pot aplicar, etc. Hem de fomentar a les aules l'autoavaluació i la coavaluació per part dels alumnes ja que ells són els protagonistes i han de tenir la capacitat d'autoavaluar la seva feina realitzada
Pel que he pogut anar aprenent al llarg d’aquests tres anys de carrera crec que una eina bona és que els alumnes creïn la seva pròpia carpeta d’aprenentatge durant el desenvolupament dels temaris ja que ells mateixos expliquen el que han après, especifiquen aspectes que han entès més o menys, aspectes que no s’han entès i, a més a més, fan una reflexió sobre el que han fet. D’aquesta manera això serveix per autoavaluar-se.
Recursos: Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Básica i el Batxillerat.
Hem d’intentar cercar recursos i diferents estratègies metodològiques que ens serveixen per fer una avaluació adaptada a les necessitats de cada un. S’ha de deixar de banda l’examen tradicional en el que els alumnes només transmeten una informació quasi ni processada ja que en moltes ocasions estudien del llibre i una vegada que han fet l’examen ja no s’enrecorden de res. Per això, l’avaluació ens ha de servir per veure que és capaç de fer l’alumne a partir dels coneixements apresos, com els pot aplicar, etc. Hem de fomentar a les aules l'autoavaluació i la coavaluació per part dels alumnes ja que ells són els protagonistes i han de tenir la capacitat d'autoavaluar la seva feina realitzada
Pel que he pogut anar aprenent al llarg d’aquests tres anys de carrera crec que una eina bona és que els alumnes creïn la seva pròpia carpeta d’aprenentatge durant el desenvolupament dels temaris ja que ells mateixos expliquen el que han après, especifiquen aspectes que han entès més o menys, aspectes que no s’han entès i, a més a més, fan una reflexió sobre el que han fet. D’aquesta manera això serveix per autoavaluar-se.
Seguint el que ens diu a la lectura “Avaluar per aprendre”
creant una base d’orientació els alumnes es poden autoregular ja que resumeixen
els coneixements que els alumnes han anat interioritzant durant tot el procés d’aprenentatge.
Després, la mestra pot avaluar aquestes bases d’orientació mitjançant una
rúbrica, aquesta és una bona eina per avaluar tot el procés.
Nosaltres a la classe vàrem fer el tema de “La classificació dels paral·lelograms”
i vàrem crear una base d’orientació i una rúbrica per avaluar:
Base d’orientació
Rúbrica
Els alumnes han de conèixer què se’ls està avaluant i
quins són els criteris que es segueixen. Per això, l’avaluació ha de ser
compartida.
Recursos: Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Básica i el Batxillerat.
https://www.tresorderecursos.com/
Aquest vídeo és molt interessant de na Neus Sanmartí.
lunes, 29 de mayo de 2017
Educació Inclusiva
La finalitat de la nostra feina tant com a mestres de
suport com a tutores és aconseguir una escola inclusiva per a tots i a totes
siguin quines siguin les característiques d’un o altre alumne.
Una educació o una escola inclusiva és aquella que crea i
planifica activitats i propostes que siguin lo suficientment obertes i
flexibles per què hi puguin participar tothom i arribar tots als mateixos
objectius encara que hi hagi alumnat a les aules amb necessitats. S’ha de
partir de la idea que tots els alumnes són diferents (no partim d’un únic
alumne per programar) i que tots tenen potenciar i aquí està la nostra feina
com a mestres, hem de treure profit a aquest potenciar dels alumnes i hem de
diversificar el canal d’expressió. Per poder treure i aprofitar-ho podem fer
experiments a partir d’una pregunta on els alumnes activen els seus
coneixements i augmenta l’interès per saber més.
Una metodologia que podem aplicar per aconseguir la
inclusió és l’aprenentatge cooperatiu on tots poden aprendre segons les seves
necessitats. D’aquesta manera és molt necessari que les mestres de suport
estiguin dins les aules ja que els alumnes amb necessitats es senten més
inclosos amb tot el grup classe al mateix temps que aquest suport pot
beneficiar-se la resta dels alumnes. Les mestres de suport no haurien d’agafar
als alumnes amb necessitats i dur-los fora de les aules perquè això no és un
model d’escola inclusiu.
A la lectura Aprendre junts per viure junts. Pla d'acció 2008-2015
especifiquen que, els objectius i actuacions que es desenvolupen a aquest pla
parteixen dels següents principis:
-
Inclusió.
-
Normalització.
-
Igualtat
d’oportunitats per a l’aprenentatge i la participació.
-
Atenció
educativa de proximitat.
-
Participació
i corresponsabilització.
Seguint el que ens diu a la lectura podem remarcar que la
perspectiva inclusiva és modificar o crear un entorn d’aprenentatge per a
tothom perquè tots hi puguin participar, és a dir, planificar activitats on
tots hi tenguin cabuda, activitats obertes i, una vegada creades, els mestres
poden anar en moments determinats amb algun alumne per a treballar algun
aspecte que tengui alguna dificultat.
D’aquesta manera, l’escola inclusiva és aquella que
afavoreix aconseguir aquests tres principis claus de l’educació inclusiva:
-
Presència
-
Participació
-
Progrés
He trobat enllaços interessants relacionats amb la
educació inclusiva com són algunes afirmacions i reflexions de na Guida Al·lès
o recursos per crear activitats i planificar de manera inclusiva. A més, podem
trobar molta informació interessant al bloc de na Guida Al·lès:
Lectures complementàries:
Ainscow, M. (2004). El desarrollo de sistemas educativos inclusivos:¿ Cuáles son las palancas de cambio. Journal of Educational Change, 5(4), 1-20. Recuperat de el 3 de març del 2016:
Echeita Sarrionandía, G., & Ainscow, M. (2011). La educación inclusiva como derecho: marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente. Tejuelo. Recuperat de el 3 de març del 2016: https://repositorio.uam.es/xmlui/handle/10486/661330
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació (2005). Aprendre junts per viure junts Pla d’acció 2008-2015. Recuperat el 2 de febrer del 2017:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)