A la classe hem parlat i comentat els tipus de suport que
es poden dur a terme a les diferents escoles i hem parlat de les possibilitats
reals d’activitats i finalitats que tenen cada un d’ells. Hem parlat sobre dos
tipus de suport:
-
Suport amb dos mestres a l’aula.
Segons Teresa Huguet (2006) podem classificar aquest
suport en diferents nivells, els quals són:
1.
Donar
ajuda a un alumne i seure al costat seu.
2.
Donar
ajuda a un alumne augmentant progressivament la distància.
3.
S’agrupen
temporalment uns alumnes dins l’aula.
4.
El
mestre de suport es va movent per l’aula i ajudant a tots els alumnes.
5.
Treball
en grups heterogenis; treball cooperatiu.
6.
Els
dos mestres porten l’activitat conjuntament i dirigeixen el grup junts.
7.
El
mestre de suport porta l’activitat.
8.
El
mestre de suport prepara material per fer a la classe.
Per la meva experiència a l’escola mentre feia les
pràctiques he de dir que si s’elegeix fer un suport amb dos mestres dins l’aula
i es situen a un dels primers nivells no estan fomentant per res el suport
inclusiu ja que només es limiten a treballar amb un nin però separats de la
resta i això és quasi el mateix que anar fora de l’aula. Si decidim fer el
suport dins l’aula ha d’existir una bona coordinació i relació amb el tutor, s’han
de planificar les activitats conjuntament i ens hem de situar als darrers
nivells per fomentar la inclusió dins l’aula. El suport ha de ser un recurs per
a tota la resta de la classe, tots s’han de beneficar d’aquesta ajuda. El
suport es pot fer a l’aula per mitjà de grups cooperatius heterogenis i amb el
mestre de suport i el tutor es van fent càrrec de diferents grups de treball. D’aquesta
manera fomentam la inclusió i la cooperació entre alumnes.
Aquest tipus de suport és el més favorable per mi ja que
tots es veuen beneficiats.
-
Desdoblaments.
Una altra manera de fer el suport es sortir fora de l’aula
per mitjà dels desdoblaments sempre des d’un enfocament inclusiu. Aquesta
modalitat de suport es basa en la formació de grups reduïts que poden ser
estables o variables al llarg del curs. D’aquesta manera s’estan reforçant dos
grups i no es fa de manera simultània com en el cas dels dos mestres dins l’aula. El desdoblament és quan es separa al grup en dues o tres parts en assignatures que hi ha més dificultats. Cal dir que se'n van a diverses aules per a poder fer feina millor ja que el nombre d'alumnes és menor i per tant, poden tenir un reforç educatiu
Cal dir que no existeixen millors o pitjors tècniques de
suport sinó que les dues són totalment vàlides mentre segueixen sempre l’enfocament
inclusiu de tot l’alumnat i no es limitin a treballar només amb els dos o tres
alumnes que estiguin diagnosticats amb alguna dificultat.
Però com he dit abans, per a mi, la millor manera d’aconseguir
un bon clima dins l’aula i millors resultats és el tipus de suport amb dos
mestres dins l’aula. Al meu centre de pràctiques CEIP Blanquera es duen a terme les dues modalitats de suport, tant els desdoblaments com els dos mestres dins l'aula però l'inconvenient és que, en moltes ocasions, el suport amb dos mestres dins l'aula no es fa de manera correcta ja que algunes vegades segueixen els primers nivells d'agafar només uns alumnes o un alumne en concret i anar a un lloc separat de la classe. Però en altres ocasions es segueixen els darrers nivells ja que sempre hi ha la coordinació dels dos mestres de l'aula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario