Reflexió Final

Per acabar, m’agradaria dir que aquesta assignatura m’ha agradat molt i he après molts de recursos, estratègies, eines que puc aplicar a la meva pràctica com a docent.

Cursant aquesta assignatura i fent les pràctiques al centre he pogut anar comparant com s’aplica a la pràctica tota la teoria i quins resultats són. A més, al centre de pràctiques també he tengut l’oportunitat de fer suport a altres classes i aplicar moltes de les coses que he anat aprenent durant el desenvolupament de l’assignatura. Pens que la inclusió total a les escoles és un camí molt llarg però que nosaltres som els pilars fonamentals d’aconseguir aquest canvi de concepció a les escoles mitjançant actuacions inclusives i realistes properes a tothom.

 

En la meva pràctica crec que podria millorar algun aspecte com intentar fer un suport per a tothom ja que pens que al centre on he fet les pràctiques el suport moltes vegades es feia a l’aula però només dirigit a l’alumne amb necessitat ja que es posaven separats del grup i això ha fet que jo segueixi aquest model mentre estava a l’aula. Aquest aspecte s’hauria de canviar. M’agradaria poder fomentar sempre el suport dins l’aula amb dos mestres en lloc de sortir de l’aula per aconseguir que tots es sentin bé.

 

Actuació individual i Elevator Pitch

La meva actuació individual s'ha centrat en fer un projecte sobre els animals vertebrats que fos una proposta inclusiva per a tot l'alumnat organitzant els suports dins les aules i com un recurs on tots podien beneficiar-se.
La proposta d'activitats que he plantetjat ha estat la següent:

Després, cada un de nosaltres vàrem crear un Elevator Pitch sobre la nostra actuació per intentar "vender-la" i convèncer" que era la millor proposta.
L'Elevator Pitch que vaig crear sobre la meva actuació el podeu veure a l'enllaç següent.
Elevator Pitch. Coneixem els animals vertebrats.

He de dir que mai havia fet aquesta activitat de l'elevator pitch amb el programa de PwToon però ha estat una experiència gratificant i m'ha agradat utilitzar aquesta eina.

Pla d'Actuació de l'Equip de Suport (grupal)

El nostre grup es diu Les Creatives i hem fet un pla d’actuació de l’equip de suport que es basa en fer dues actuacions: hem fet una a nivell de centre i una a nivell d’aula.

L’actuació a nivell de centre es diu: Joc de la diversitat.

El nostre objectiu és conscienciar a tot l’alumnat del centre de les diferents discapacitats que hi ha. Sensibilitzar-los perquè puguin acceptar i respectar les diferències individuals, desenvolupar habilitats, participar activament, interaccionar...

La proposta d’activitats ha estat la següent:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’actuació a nivell d’aula es basa en treballar i experimentar les emocions d’una manera inclusiva per a tothom. Finalitat es aconseguir que els alumnes puguin controlar les seves pròpies emocions i desenvolupar l’empatia.

La proposta d’activitat ha estat la següent:

Aquestes actuacions estan creades i pensades per afavorir la inclusió de tothom, que tots es sentin els protagonistes del seu aprenentatge i puguin arribar a un aprenentatge significatiu. Els suports es faran dins l'aula sempre.

Coneixem diferents metodologies d'aprenentatge

A la classe vàrem rebre la ponència de la mare d’un companys nostre de classe que és professora a una escola la qual es dur a terme el treball cooperatiu i ens va explicar la seva experiència.

A més, també vàrem rebre una xerrada informativa de dues companyes que al seu centre de pràctiques utilitzen la metodologia dels ambients i ens van voler contar la seva experiència i el que feien.

Aprenentatge cooperatiu

Consisteix en fer grups d’alumnes amb la finalitat de fer feina conjunta per obtenir resultats beneficiosos per a ells mateixos i per la resta de membres del grup. Aquest requereix la participació directa i activa de tots els estudiants ja que ningú pot aprendre per un altre i sempre s’aprèn si tots han participat en el procés. D’aquesta manera es fomenta la coordinació, afavoreix a les relacions socials entre companys ja que un aprenen dels altres i s’ajuden entre ells. La finalitat és aconseguir un aprenentatge significatiu i que els alumnes siguin els vertaders protagonistes de l’aprenentatge. El paper del mestres és de guia en l’ensenyament-aprenentatge.

És important que els equips de treball siguin heterogenis. La diversitat dels membres del mateix equip és una font de nous coneixements i un estímul per a l’aprenentatge ja que si un és expert en algun contingut pot ajudar a l’altre i a la inversa. També es fomenta l’aprenentatge en valors.

La mare del nostre company ens va dir que és molt important, com a mestres, la creativitat. Ens va donar alguns exemples que utilitza d’activitats per treballar l’aprenentatge cooperatiu:

-          A partir d’una lectura dir 5 objectes que serien necessaris per a caminar 10 km.

-          A partir d’una altra lectura “L’Olla màgica”. Es treballa el valor de l’enveja. Als equips de treball es donen uns números de l’1 al 4 i a cada nin se li fa una pregunta de més fàcil o més difícil segon les capacitats de cada un.

Els ambients

Es basen en espais diferenciats on es treballen diferents habilitats. Es redueix la ràtio d’alumnes ja que cada ambient és diferent en funció del que es treballa i l’espai on es treballa. S’aconsegueix una atenció més individualitzada i una major interacció entre els nins. Es potencia el treball equip i l’autonomia a l’hora. Tots aprenen de les seves pròpies vivències i decisions.

Els ambients afavoreixen que cada infant vagi desenvolupant lliurement el seu procés d’ensenyament-aprenentatge de manera activa i significativa. A més, es pretén que l’infant desenvolupi globalment totes les seves potencialitats dins un ambient el més natural possible, és a dir, que l’infant vagi observant, investigant i experimentant en un entorn propici.

Al meu centre de pràctiques aquest ha estat el primer any que han posat els ambients a primer de primària i la veritat que ha estat tot un èxit, cada ambient tenia uns objectius clars com treballar la motricitat fina, les matemàtiques... i els alumnes s’ho passen d’allò més bé al mateix temps que estan aprenent.

Treball per projectes

És una estratègia que és un fi en si mateix i no un pretext per a forçar la integració dels continguts. Els temes parteixen dels interessos dels alumnes, es té en compte els seus coneixements previs i a on volen arribar. Treballa per projecte implica el treball transversal ja que es pot desenvolupar des de diferents àrees. L’alumne és el vertader protagonista del seu aprenentatge amb la gran quantitat de recursos que existeixen (famílies, tecnologies, llibres, experiències, sortides, visites, exposicions...)

La programació és provisional i varia al llarg d’un projecte. L’avaluació no es centra en el resultat final sinó que analitza tot el procés educatiu.

Ensenyament multinivell

Són un conjunt d’estratègies adoptades a l’aula per tractar de donar resposta als diferents nivells de grup, disminuint la necessitat de tenir programes diferenciats. Es basa en que la lliçó s’ha d’ensenyar al conjunt de la classe.

Assumeix la individualització, la flexibilitat i la inclusió de tots els alumnes.

S’incrementa l’autoestima de l’alumnat, la motivació i l’interès. Permet un treball transversal.

Entorns Innovadors d’Aprenentatge

Reconeix que els alumnes són els protagonistes. Es fonamenta en la naturalesa social del procés d’aprenentatge i el fomenta de manera cooperativa. Els docents han d’estar en sintonia amb les motivacions dels alumnes i amb el paper que tenen les emocions en l’assoliment de resultats. Es té en compte les diferències individuals entre l’alumnat.

Racons

Respon a les necessitats d’integrar les activitats d’aprenentatge a les necessitats bàsiques de l’alumnat. Possibilita la participació activa de l’alumnat. Es treballen en grups petits, de manera simultània i alternant les activitats. Es presenten com a espais delimitats que proposen diferents tasques. Aporten autonomia, aprenentatge dialògic, component lúdic...

Altres metodologies: Tallers, Grups interactius...

 

Reflexió

Pens que no hi ha una metodologia que sigui millor que altres, el millor seria fer una mescla de les diferents metodologies per poder arribar a tot el nostre alumnat.

 

Visita d'una família

El passat dimarts, dia 2 de Maig vàrem rebre la visita d’una família, una mare i el seu fill. El nin tenia Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). Varen venir a contar-nos la seva experiència en la feina i l’esforç diari en aquesta etapa educativa amb el fill. La vull compartir amb vosaltres i dedicar-li una entrada a aquesta gran família lluitadora.

Varen explicar-nos que pel que fa al diagnòstic: va ser un procés de 2 anys per adonar-se que alguna cosa passava. El nin amb 2 anys xerrava molt poc i quasi no s’entenia res o repetia el que els altres li deien. La mestre d’infantil de 5 anys els hi va dir que fos al neuropediatre. Els hi varen fer diferents proves per veure si havia alguna cosa. El so no li arribava de manera correcta i varen anar a l’otorrino i el varen operar de drenatges. La logopeda des de els 4 anys el varen dir que tenia un trastorns específic del llenguatge.

Mitjançant la medicina natural a través d’uns massatges va començar a tenir records. A Barcelona li varen dir que només 1 de cada 6000 nins tenen disfàsia o trastorn específics del llenguatge i es genètic. Les connexions neuronals es feien amb 3 anys de retràs, no hi ha cap prova física, ni pastilles ni operacions sinó que feia falta estimular-ho molt. La seva evolució depenia de la seva evolució. En Carlos aprenia tocant els objectes i l’ abstracte no ho entenia.

Varen anar a Madrid a conèixer a Marc Monfort que es logopeda de Madrid i va confirmar la disfàsia. Afecta a l’expressió oral i escrita. Té dificultats per entendre el que xerram perquè li falta molt de vocabulari. Utilitza moltes preposicions que fan que canvien el significat de les frases.

Té moltes característiques de la dificultat d’Asperger també. No entén el doble sentit de les paraules, és molt sincer, algunes bromes no les entén, és molt literal, no té el sentit del ridícul, tot se li ha d’ensenyar.

Pel que l’afectació a la família: en un primer moment el pare no era molt conscient de la gravetat. Però les més afectades varen ser la germana major i la mare. Durant el camí llarg de diagnòstic varen passar per totes les fases: culpabilitat, depressió, ira, etc. La germana gran es va retirar a un costat, estava molt afectada amb el que tenia el seu germà.

Pel que fa a la relació família-escola: la relació és molt directa i molt estreta. Tenien un quadern de comunicació. A tercer cicle hi havia falta de coordinació entre mestres i especialistes: molts de deures, exàmens no adaptats, etc. És molt important animar tot el temps que tenguin l’autoestima alta.

Quan feia 5è de primària en Carlos es va començar a demanar perquè ell feia coses diferents a altres nins.

A l’institut tenia una mestra per cada assignatura i una PT per cada assignatura, hi havia massa mestres. Als cursos més avançats el suport va disminuint.

Pel que fa a les relacions socials: ens van dir que en Carlos no té cap problema en les relacions socials ha fet molts d’amics i molts de grups d’amistats diferents. És un nin que li agrada molt estar amb els seus amics i no té vergonya de res. A més, ens varen ensenyar un parell de fotos d’ells.

Una de les coses que em va cridar més l’atenció, va ser al final de la xerrada quan la mare va llegir una carta que li havia escrit al seu fill sobre tot el que havien passat en aquests anys. Va ser molt emotiva ja que la gran majoria de nosaltres vàrem acabar plorant.  

Finalment ens varen posar el curtmetratge següent i, va ser en aquest moment, quan ja casi tots ens vàrem posar a plorar. L’enllaç per accedir al vídeo és el següent: https://www.diversidadinclusiva.com/cortometraje-cuerdas/

Reflexió personal

Personalment, pens que tothom hauria d’aturar-se 10 minuts a veure aquest vídeo ja que pens que és molt adequat per reflexionar i per veure que no hi ha res impossible i que la lluita dia a dia es necessària per aconseguir uns objectius. A les escoles hauria d’haver més persones com aquesta nina i més famílies així per poder avançar cap a la inclusió i per poder donar suport a tothom siguin quines siguin les seves característiques. Hem de pensar que tots nosaltres som diferents però tots tenim els mateixos drets.  

Les famílies amb fills amb NESE

Quan es té un fill amb unes necessitats específiques es planteja una situació que, en moltes ocasions, es complicada per les famílies ja que, aquests, no es senten preparats per assumir-la i mai s’espera.

Cal dir que hi ha moltes famílies que no arriben a acceptar que el seu fill/a té unes necessitats i ha de rebre un suport, molts pensen i diuen la típica frase de “ja xerrarà, ja caminarà...” però el que millor es pot fer és detectar i intervenir el més aviat possible.

Quan a una família hi ha un fill amb necessitats específiques, aquesta passa per diferents etapes:

1.      Incredulitat: pensar que això no els hi pot passar a ells.

2.      Irritabilitat: rebuig, enveja, culpabilitat, pèrdua dels ideals, culpa...

3.      Resignació/acceptació.

Davant d’aquestes etapes nosaltres, com a mestres, hem de donar suport emocional a les famílies.

És molt important:

-          L’acolliment adequat en el moment del diagnòstic de discapacitat i l’ajuda a l’afrontament.

-          L’ajuda en la família en l’atribució de significat a la discapacitat, oferint una visió ajustada de les dificultats i de les potencialitats de la persona amb discapacitat.

-          Ajudar a la família en el descobriment dels propis recursos d’afrontament.

-          El suport i orientacions en les situacions d’especial dificultat pròpies de les diferents transicions del cicle vital i d’escolarització.

-          El suport davant situacions eventuals de bloqueig en la comunicació amb el fill.

-          Oferir informació i aclariments sobre aspectes evolutius del fill o aspectes funcionals.

-          Contacte constant entre família-escola

-          Assessorar sobre estratègies i formes d’actuació.

-          Facilitar el contacte amb associacions de famílies o altres entitats.

Per això, el paper de l’educador és clau per poder avançar en les etapes d’acceptació per les quals passa la família, l’educador ha de ser una ajuda i una suport tant pel fill com per la família i ha d’ajudar en tot el que pugui. Ha de normalitzar la situació. La finalitat és aconseguir que les famílies ho acabin acceptant i es converteixin en un gran recurs i suport pel seu fill ja que, en aquestes situacions, la família ha de ser l’estímul més important i ha de estimular tot el que necessiti el seu fill.

A més a més, tot el procés anterior és molt important ja que són els pares els que tenen el dret de participar en la presa de decisions respecte al procés d’escolarització dels alumnes. Per això, els pares han d’intentar escolaritzar al seu fill seguint una forma inclusiva ja que serà el millor per a ell i tenir coneixement de tots els serveis d’ajuda que existeixen per ajudar al seu fill en tot el que es pugui i poder desenvolupar-se de manera eficaç, sense la necessitat de sentir-se exclòs a un centre específic o separat dels seus companys.

Referències:
Martín, M. P. S. (2001). Familia y discapacidad. In​III Congresso “La atención a la diversidad en el sistema educativo (Vol. 6). ​ ​Recuperat el 22 de març de 2016 de:  http://campus.usal.es/~inico/actividades/actasuruguay2001/5.pdf 
- López, F. P. y Torres, A. A. (2010). Familia y discapacidad. Una perspectiva                           teórico-aplicada del Enfoque Centrado en la Familia para promover la autodeterminación. Electronic Journal of Research in Educational Psychology ​ ,​8 ​ (22), 1339-1362. Recuperat el 22 de març de 2016 de: http://www.investigacion-psicopedagogica.org/revista/articulos/22/espannol/Art_ 22_502.pdf