Educació Inclusiva

La finalitat de la nostra feina tant com a mestres de suport com a tutores és aconseguir una escola inclusiva per a tots i a totes siguin quines siguin les característiques d’un o altre alumne.

Una educació o una escola inclusiva és aquella que crea i planifica activitats i propostes que siguin lo suficientment obertes i flexibles per què hi puguin participar tothom i arribar tots als mateixos objectius encara que hi hagi alumnat a les aules amb necessitats. S’ha de partir de la idea que tots els alumnes són diferents (no partim d’un únic alumne per programar) i que tots tenen potenciar i aquí està la nostra feina com a mestres, hem de treure profit a aquest potenciar dels alumnes i hem de diversificar el canal d’expressió. Per poder treure i aprofitar-ho podem fer experiments a partir d’una pregunta on els alumnes activen els seus coneixements i augmenta l’interès per saber més.

Una metodologia que podem aplicar per aconseguir la inclusió és l’aprenentatge cooperatiu on tots poden aprendre segons les seves necessitats. D’aquesta manera és molt necessari que les mestres de suport estiguin dins les aules ja que els alumnes amb necessitats es senten més inclosos amb tot el grup classe al mateix temps que aquest suport pot beneficiar-se la resta dels alumnes. Les mestres de suport no haurien d’agafar als alumnes amb necessitats i dur-los fora de les aules perquè això no és un model d’escola inclusiu.

A la lectura Aprendre junts per viure junts. Pla d'acció 2008-2015 especifiquen que, els objectius i actuacions que es desenvolupen a aquest pla parteixen dels següents principis:

-          Inclusió.

-          Normalització.

-          Igualtat d’oportunitats per a l’aprenentatge i la participació.

 

-          Atenció educativa de proximitat.

-          Participació i corresponsabilització.

Seguint el que ens diu a la lectura podem remarcar que la perspectiva inclusiva és modificar o crear un entorn d’aprenentatge per a tothom perquè tots hi puguin participar, és a dir, planificar activitats on tots hi tenguin cabuda, activitats obertes i, una vegada creades, els mestres poden anar en moments determinats amb algun alumne per a treballar algun aspecte que tengui alguna dificultat.

D’aquesta manera, l’escola inclusiva és aquella que afavoreix aconseguir aquests tres principis claus de l’educació inclusiva:

-          Presència

-          Participació

-          Progrés

He trobat enllaços interessants relacionats amb la educació inclusiva com són algunes afirmacions i reflexions de na Guida Al·lès o recursos per crear activitats i planificar de manera inclusiva. A més, podem trobar molta informació interessant al bloc de na Guida Al·lès:

http://recursosdidactics.org/

http://www.les3coses.debats.cat/ca/community/guida-alles-pons

Lectures complementàries:

Ainscow, M. (2004). El desarrollo de sistemas educativos inclusivos:¿ Cuáles son las palancas de cambio. Journal of Educational Change, 5(4), 1-20. Recuperat de el 3 de març del 2016:

https://www.researchgate.net/profile/Mel_Ainscow/publication/228634802_El_Desarrollo_de_Sistemas_Educativos_Inclusivos_cules_son_las_palancas_de_cambio/links/0046351e750805295f000000.PDF

 

Echeita Sarrionandía, G., & Ainscow, M. (2011). La educación inclusiva como derecho: marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente. Tejuelo. Recuperat de el 3 de març del 2016: https://repositorio.uam.es/xmlui/handle/10486/661330

 

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació (2005). Aprendre junts per viure junts Pla d’acció 2008-2015. Recuperat el 2 de febrer del 2017:  

http://seesantmarti.wikispaces.com/file/view/Ed.inclusiva08-15.pdf

 

Giné, C., Duran, D., Font, J., & Miquel, E. (2009). La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el.

 

 

Adaptacions alumnat NESE

Les adaptacions curriculars
Una adaptació curricular “és qualsevol ajustament o modificació que es realitza en els diferents elements de l’oferta educativa comuna per donar resposta als anee, per donar un continum de resposta a la diversitat” (MEC)

El decret 39/2011 especifica els tres tipus d’adaptacions curriculars que podem trobar:

-Les adaptacions curriculars no significatives: són aquelles en les quals es modifiquen els elements del currículum però que no afecten al grau de consecució dels objectius ni continguts.

-Les adaptacions d’accés al currículum: són aquelles modificacions que faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i es refereixen als elements organitzatius, als recursos de tot tipus i a l’optimització d’aquests, és a dir, com l’alumne pot accedir a la informació per aconseguir l’aprenentatge.

-Les adaptacions curriculars significatives (ACS): són les que s’aparten dels elements del currículum i afecten al grau de consecució dels objectius i continguts. Les adaptacions curriculars significatives es consideren una mesura de suport específic.

En el meu centre de pràctiques, concretament, a la meva aula tenim dos alumnes que tenen una ACI significativa ja que tenen un desfasament curricular igual o superior a dos anys. És el cas d’un alumne amb trastorn greu del llenguatge i un altre amb retard maduratiu. Aquests tenen una ACI i són modificats tant els objectius com alguns dels continguts. Reben suport d’AL i PT.

 

A més a més, hi ha alumnes que al principi de curs estaven dins la butlleta d’incorporació tardana i, per tant, tenien una ACI significativa ja que no coneixien l’idioma, quasi no parlaven i no sabien escriure res. Però aquests han millorat molt i l’ACI ja no la tenen però segueixen rebent el suport de la mestra d’AD dues hores a la semana

Aquest vídeo em sembla un bon recurs ja que queda molt clara l'explicáció sobre les diferents adaptacions curriculars que hi ha i, a més a més, em posa diferents exemples que com a mestres podem aplicar.

THATQUIZ I KAHOOT

 

 

 

 

Com he esmentat a la darrera entrada, per poder treballar i analitzar la normativa legal vigent que contenen els documents, hem utilitzat les dues aplicacions en línia interactives THATQUIZ i KAHOOT.

A aquesta entrada explicaré què són aquestes aplicacions i com utilitzar-les per poder dur-les a la pràctica a les nostres aules ja que són un bon recurs.

THATQUIZ

URL: https://www.thatquiz.org/es/

Format d’execució: és un software en línia i ens basta amb una connexió a internet per poder utilitzar-la sense la necessitat de tenir-ho instal·lat al nostre ordinador.

Descripció de les prestacions i utilitats de l’eina: és un lloc web per mestres i estudiants. Ens facilita generar exercicis i veure els resultats de manera immediata. És una eina molt bona per l’ensenyança de les matemàtiques però també per la resta de les àrees. Existeixen una sèrie d’exercicis preestablerts per practicar però també els mestres poden crear els seus propis exercicis i treballar qualsevol tipus de contingut. És un servei totalment gratuït.

Modalitat d’accés: accedim a l’aplicació de forma on-line però primer ens hem de registrar a la pàgina oficial de Thatquiz. Feim clic a l’enllaç “registrarse”, omplim les dades sol·licitades en el formulari i clicam a “registrar”. Després, posam el nostre correu electrònic i ens arribarà un missatge amb un enllaç d’activació de compte. La pròxima vegada que entrem només hem de fer clic a “acceder” i posar el nostre correu i la contrasenya.

He trobat un petit document que és un manual/tutorial en el qual s’explica de forma clara el funcionament i com utilitzar aquesta eina.

KAHOOT!

URL: https://kahoot.it/#/

Format d’execució: Es un software en línia. Basta amb tenir connexió a Internet per poder utilitzar-la sense necessitat de tenir-ho instal·lat a l’ordinador al igual que el thatquiz.

Descripció de les prestacions i utilitats de l’eina: Segons la plana web de la Biblioteca Escolar Digital ens indica que aquesta eina Kahoot! es una plataforma d’aprenentatge mix basat en el joc que permet als educadors i als estudiants investigar, crear, col·laborar i compartir coneixement. Te un component social. Estan encoratjant l’intercanvi i la col·laboració a través de concursos, debats i enquestes. Pot jugar-se online o a través dels telèfons mòbils, individual o en grup. La seva filosofia és que la gent de tot el món comparteixi el seu contingut educatiu per a que altres juguin a les aules de tot el món. No és necessari fer-ho públic per participar utilitzant Kahoot! Pots fer-ho exclusivament pel teu us personal i fer el teu contingut privat.

Modalitat d’accés i distribució dels continguts creats: com he esmentat anteriorment, accedim a la aplicació de forma online però primer ens hem de registrar a la pàgina el mateix que amb Thatquiz. El registre és gratuït. Ho pot fer un alumne per la seva compte o el professor ingresant als alumnes per a que ho realitzi el grup classe.

Hi ha una sèrie de passes a seguir a l’hora d’utilitzar el joc del Kahoot! mitjançant diferents dispositius electrònics:

-          Primer crear el Kahoot, una vegada que esta creat o seleccionat un de públic s’ha de clicar el botó de reproducció.

-          Elegir la configuració avançada i llançar el kahoot a la pantalla a la part del davant de la classe.

-          Cada un amb els seus dispositius electrònics es poden unir al kahoot accedint a l’url de la pàgina web principals i introduint el PIN que apareix a la pantalla projectada a la classe.

-          A continuació, han d’escriure el seu nom o un nom inventat.

-          Després, s’aniran projectant les preguntes amb les possibilitats de la resposta cada una d’un color i d’un objecte diferent i cada alumne en el seu dispositiu tendrà el color i l’objecte i haurà de triar la resposta correcta en un temps determinat. L’objectiu és aconseguir tants de punts com sigui possible.

-          El qüestionari de les respostes pot ser descarregat pel mestre per tenir un control o pot servir com a eina d’avaluació final.

A continuació, deix un vídeo tutorial  de com preparar un kahoot i una pàgina per ampliar informació sobre aquesta gran aplicació.

http://www.theflippedclassroom.es/tutorial-como-preparar-un-kahoot/

Reflexió sobre les possibilitats didàctiques a l’educació primària i les limitacions

Les dues aplicacions són un recurs interactiu online que resulta molt motivador tant pels infants com pels professors ja que es fa seguin una metodologia diferent a la tradicional amb la finalitat de que els alumnes aprenguin. D’aquesta manera es poden crear una gran varietat d’activitats i exàmens.

En el cas del Kahoot és molt pràctic ja que els alumnes no han de registrar-se sinó simplement introduir el PIN que surt a la pantalla de la classe que ha creat el mestre això fa que sigui més dinàmica i ràpida per accedir-hi. A més, amb la utilització d’aquestes eines també afavorim la inclusió ja que tots tenen les mateixes possibilitats i es respecta el ritme de cada alumne sense fer diferencies entre uns i altres. Com a mestres podem crear activitats més individualitzades adaptades a cada tipus d’alumne segons les seves necessitats, activitats i preguntes més amplies i flexibles ja que podem canviar i modificar la duració de l’activitat, la puntuació, el nombre de respostes, posar àudio, imatges...

Personalment, estic a favor de l’ús d’aquestes dues aplicacions a l’aula per la gran varietat de funcions que tenen i els bons resultats que donen. En el meu cas, conec i he fet servir més l’eina del Kahoot que no la de Thatquiz però les dues són iguals de fàcils d’utilitzar. D’aquesta manera podem fer les classes de manera més dinàmica i lúdica i aconseguir l’aprenentatge significatiu dels nostres alumnes. A més, afavoreixen les relacions socials ja que es poden crear grups de treball per contestar a les qüestions que es plantegen i afavorir la comunicació.